Ja em disculpareu, però continuarem un post més amb altra prolepsi abans de retornar al relat inicial.
Com deia en l’anterior post titulat PSPV-CS VI – “Prolepsi”, però poc II, el 14 de maig va quedar constituïda la Gestora que substitueix a l’executiva cessada per la dimissió de 14 + 2 dels seus membres i que mantingué la seua primera reunió dimecres, 15 de maig.
Doncs bé, una vegada constituïda la gestora i esta en funcionament ja tenim les primeres reaccions.
Dijous 16 de maig ens contà la premsa que el company i diputat, Rafa Simó, s’ha decidit a anunciar la seva voluntat de liderar el PSPV de Castelló i presentar-se amb un equip encara no decidit a intentar conformar una nova executiva “de consens” que nasca de l’assemblea que, en teoria, ha de ser convocada, o no, en els pròxims 90 dies i que ja vaig comentar en el post anterior, té partidaris que se celebre a tot córrer i els seus detractors que pretenen retardar-la.
Ens ho contà La Ser, El Mundo i Mediterràneo.
Imagine que Rafa pensava tindre el recolzament d’aquells que s’han unit per tal de dinamitar l’executiva cessada, o potser no, com veureu uns paràgrafs més endavant.
Just en aquest últim diari també es publicava l’entrevista que Ivan Checa li havia fet al company i ex-secretari general de l’agrupació de Castelló, Germán Renau, en el que Germán diu que “la gestora «no és representativa» i és «de part, promoguda per aquells que han dimitit» en haver-se « constituït d’esquena a una part molt important de l’agrupació i de la militància, ja que amb nosaltres no hi ha hagut cap contacte». «Espere que no cometen també l’error de creure que poden convocar una assemblea de part a correcuita creient que la militància assistirà com a espectadora, perquè això no passarà».
I com us deia just un poc abans, les reaccions a l’anunci de la voluntat de Simó de presentar-se a la secretaria general de l’agrupació castellonenca, no han tardat a produir-se.
Tres dies després, el 17 de maig, El Mundo publicà un article de Àlex Martí, que pel que ens descriu, el pas endavant de Simó de cara a ocupar la Secretaria General del PSPV de Castelló no ha caigut bé i ha molestat a les parts implicades.
No ha caigut bé al sector del ja ex-secretari general, Germán Renau que com explicava l’article que d’ací dalt, ho ha explicitat amb les seves declaracions i tampoc ha caigut bé en el sector de la ex-alcaldessa, Amparo Marco, conegut com SOCA.
El primer es queixa perquè estima que Simó va maniobrar per a provocar diverses dimissions de l’executiva i, en conseqüència, la seua caiguda. I per part de SOCA, sense explicar cap motiu en especial, es van mostrar molt crítics amb el futur secretari general (jo diria possible futur o possible secretari general, però allà ells), i només van recordar els resultats electorals obtinguts a les passades eleccions municipals i autonòmiques ara fa un any, on Marco es presentava per a repetir com alcaldessa i Simó com a cap de llista a les autonòmiques per la província de Castelló. Tots dos perderen vots respecte a les eleccions de 2019 a la ciutat de Castelló, però la llista encapçalada per Simó guanyà un diputat respecte a 2019, de 7 a 8 i Marco va perdre 1 regidor, de 10 a 9. Sobra dir que es varen perdre tant la Generalitat presidida per Ximo Puig com l’alcaldia de la capital castellonenca. Ximo es mantingué durant un temps com a cap de l’oposició i la ex-alcaldessa va renunciar a recollir la seua acta, deixant escapçat al Grup Municipal Socialista, el seu grup, com ja veureu en algun post més endavant.
Ens recorden, al diari, des del sector de la ex-alcaldessa que «En las municipales la lista local obtuvo 22.372 votos con un 28,7% mientras que en la autonómica que lideraba Simó cayó a los 21.702 votos, es decir, un 27,66%». Però ací o bé ens fan una xicoteta trampeta (que jo crec que sí…) o bé s’han equivocat al llegir les dades. M’explique.
Si bé és cert que les xifres del nombre de vots són certes, 22.377 vots en les municipals i 21.702 a les autonòmiques, han passat per dalt un detall importantíssim, i es que el cens de cadascuna de les convocatòries és diferent per a les municipals i autonòmiques.
Sí, els 22.372 vots en les municipals corresponen al 28,67% de les 78.040 paperetes dipositades a les urnes, els 21.702 vots corresponen al 28,32% de les 76.637 paperetes autonòmiques.
I és que el cens electoral per a les municipals, de 122.330 votants és superior al cens autonòmic, 119.553 votants, ja que a les municipals també poden votar les persones estrangeres ciutadanes de la Unió Europea o amb nacionalitat dels 13 països amb els quals hi ha acord de reciprocitat. La diferència entre censos és de 2.777 votants més a les municipals que a les autonòmiques.
Així doncs, al donar els percentatges del 28,70% i 27,66% es comet una errada, no sé si a propòsit, al dividir els 21.702 vots autonòmics entre les 78.040 paperetes dipositades en les municipals.
En les municipals votaren 78.040 persones de les 122.330 amb possibilitat de fer-ho, el que significa un 63,78% del cens, mentre que a les autonòmiques votaren 76.637 persones, això és un 64,10% del cens.
Resulta que més ciutadans de Castelló de la plana van votar en les autonòmiques als diversos partits front a les municipals. També l’abstenció va ser menor en les autonòmiques que en les locals.
Fent els càlculs amb aquesta apreciació, el resultat obtingut és que el percentatge de votants al PSPV municipal respecte al cens electoral és del 28,67% front al 28,32% que ho feren en les autonòmiques. Un magre 0,35%